Ideas con Martí Coromina

Idees per fer efectiva la República

Els tres primers dies d’octubre vam descobrir que per molts mitjans i violència que hi posin ells, cap estat no estarà mai preparat per aturar una acció de desobediència popular massiva.

El professor i geògraf rossellonès Joan Becat publicava a Vilaweb l’article Reflexions sobre la República Catalana el 7 de gener de 2018, en què apunta dues estratègies interessants per fer efectiva la República, les quals alhora serveixen per continuar eixamplant la base de l’independentisme.

Idea 1. Per una banda, proposa mantenir part del Govern a Brussel·les (el president i el seu gabinet) i una altra part a l’interior (primer ministre i consellers). L’altra mesura que proposa és la creació d’un Diari Oficial de la República Catalana (cosa fàcil amb internet) on es publicarien la Proclamació de la República, feta el 27 d’octubre de 2017, i totes les lleis aprovades pel nou Parlament i decrets aprovats pel Govern, siguin o no tombats per Tribunal Constitucional.Com afirma Joan Becat, «actuar com a presidència de la República fa possible el seu reconeixement per altres estats, cosa que avui és impossible, car no es pot reconèixer una estructura que jurídicament no és establerta, i permetria fer gestions en aquest sentit». Per tant, la part de Govern a l’exterior tindria les mans lliures per a la publicació de les lleis i decrets que provinguin de l’interior, exercir la representació internacional del Govern i seguir amb la feina del suprimit DIPLOCAT. Arma de doble tall: desplegament de la República, ampliació de la base independentista i reforç de la pressió internacional cap a l’estat espanyol, sense que aquest hi pugui fer gaire res. A partir d’aquestes estratègies que apunta Joan Becat, em permeto de llançar algunes idees més que permetrien i enfortirien l’efectivitat i el desplegament de la República.

Idea 2. Seguint amb el desplegament de la política exterior, hi ha un element que hauríem de començar a tenir en compte: els casals catalans o Comunitats Catalanes a l’Exterior (CCE). N’existeixen més de 120, repartides per tot el món; són entitats privades reconegudes per la Generalitat i legalment constituïdes als països on estan ubicades. Per tant, no hi ha forma jurídica possible perquè l’Estat les pugui suprimir com ha passat amb les Delegacions. Les CCE que es considerin estratègiques podrien desplegar part de la política exterior que qualsevol país sobirà porta a terme.

Per exemple, en l’àmbit polític poden facilitar contactes internacionals, organitzar visites institucionals del Govern o incidir en els principals generadors d’opinió de cada país. En l’àmbit econòmic poden orientar empreses catalanes en les seves inversions exteriors, facilitar la captació d’inversions estrangeres o elaborar informes periòdics sobre la situació econòmica dels països on es troben. En la promoció internacional de Catalunya poden continuar fent cursos de llengua catalana allà on no hi ha lectorats universitaris, organitzar esdeveniments de difusió de la cultura catalana o facilitar convenis de col·laboració entre universitats catalanes i estrangeres. O en l’àmbit de suport als ciutadans residents a l’exterior, poden facilitar tràmits administratius, assessorar la nova migració o elaborar recomanacions de viatge.

De mecanismes per vehicular part de la política exterior a través de les CCE, en podríem trobar diversos; per exemple, a través de la incorporació de personal de la Generalitat a algunes CCE estratègiques, a través de les subvencions que ja reben o creant noves línies de subvenció, establint convenis de col·laboració o amb programes de formació als seus líders. Cal que el Govern aprofiti i coordini les estructures vàlides, infraestructures, trajectòria i capital humà i social de què disposen les CCE. Arma de doble tall: desplegament de la República, ampliació de la base independentista i reforç de la pressió internacional cap a l’Estat, sense que aquest hi pugui fer gaire res.

Idea 3. Des del Govern a l’exterior amb les mans lliures s’ha d’iniciar un Procés Constituent que cridi a la participació de la població (si cal telemàticament) i que interpel·li a tots els partits polítics, agents sindicals, socials i col·legis professionals de tot el país. El paper dels CDR, d’Òmnium Cultural o de l’Assemblea Nacional Catalana pot ser cabdal perquè el Procés Constituent penetri en la societat catalana, sigui participatiu i s’hi puguin sumar aquells sobiranistes no independentistes. La Constitució resultant hauria de ser aprovada per la majoria de diputats del Parlament, sigui o no en seu parlamentària, dins o fora del país, i publicada pel Diari Oficial de la República Catalana. Arma de doble tall: desplegament de la República, ampliació de la base independentista i reforç de la pressió internacional cap a l’Estat, sense que aquest hi pugui fer gaire res.

Idea 4. És sabut que una de les característiques de la banca ètica és que els socis o estalviadors participen en els criteris d’inversió i en la gestió dels recursos. Tenim dues opcions: creem una banca ètica pròpia a mida o bé aprofitem entitats financeres que ja operen al nostre país com Coop57 o Fiare. Cal que en un temps raonable anem buidant els bancs de l’IBEX-35 i anem transferint els dipòsits de Generalitat, Diputacions, Consells Comarcals, Ajuntaments, empreses, entitats i particulars cap a una banca ètica amb control democràtic. Fem que aquesta prioritzi la inversió al teixit productiu amb arrelament al territori, cooperatiu i sostenible. Res de fons especulatius ni d’inversions en empreses armamentístiques. Si ens autofinancem i tenim el control democràtic dels recursos, tant les empreses, els particulars com les institucions públiques que participem de la banca ètica tindrem més facilitats en línies de crèdit i finançament que mantenint-nos dins les entitats financeres de l’IBEX-35, i alhora crearem un model atractiu fins i tot per a no independentistes. Ens permetria ser molt més resistents a la nova crisi de liquiditat que s’albira a l’estat espanyol, enfortim l’economia social del país i, entre altres coses, podem trobar fórmules per finançar totes les estructures que l’Estat se’ns vulgui carregar, ja sigui TV3, Govern a l’exterior o Procés Constituent. Arma de doble tall: desplegament de la República, ampliació de la base independentista i reforç de la pressió a l’Estat per part de la banca que no disposa de gran part dels dipòsits i clients a Catalunya.

Idea 5. A banda de destinar els esforços per enfortir la participació en el Procés Constituent, el paper de l’ANC, Òmnium i els CDR cal que se centri en la promoció i difusió de les alternatives a les empreses de l’IBEX-35. A banda de la banca ètica, a casa nostra operen empreses fora de l’òrbita de l’Estat, dels seus pressupostos o del BOE. Fa anys que hi operen, estan arrelades al territori, aporten milers de llocs de treball i ens poden proporcionar aliments, electricitat, roba, internet, telefonia, informació o gasolina. Si una part important de la societat catalana (particulars, empreses i institucions públiques) adoptem petits canvis en el nostre consum, el conglomerat mediàtico-empresarial que suporta el règim del 78 trontollarà. Si alguna cosa hem demostrat durant tots els anys de procés és la capacitat mobilitzadora, massiva i disciplinada del moviment. Som capaços d’això i més. Arma de doble tall: desplegament de la República, ampliació de la base independentista i reforç de la pressió a l’Estat per part de les empreses de l’IBEX-35 que perden gran part dels ingressos i clients a Catalunya.

Idea 6. Com hem pogut comprovar, el control del territori és un aspecte difícil de portar a terme sense exèrcit i tenint en compte que el control del Mossos d’Esquadra se’l pot apropiar fàcilment l’Estat. Tot i així, sense incórrer en cap il·legalitat (segons la legalitat espanyola), el Govern de la Generalitat pot reforçar la presència i controls que els Mossos d’Esquadra ja tenen fora dels aeroports i a les proximitats de les fronteres i infraestructures bàsiques del país. D’aquesta manera, es comença a exercir formalment un control efectiu i es fomenta la imatge interna i internacional que és així.

Idea 7. Un altre dels aspectes de difícil desplegament és la Justícia. El règim del 78 ha fet volar pels aires la divisió de poders, i ara ja sense cap vergonya utilitza el Poder Judicial per cometre les barbaritats jurídiques més flagrants en benefici d’una ideologia política. Cal que no es normalitzi aquesta situació i que es denunciïn totes les vulneracions de drets i lleis per part de l’estat espanyol. No s’autocondemnarà mai, però si exhaurim totes les vies legals a dins de l’Estat, això ens permetrà d’accedir als tribunals internacionals, on tindrem l’oportunitat de mostrar de nou les vergonyes de l’Estat, i afegir un altre element de pressió internacional.

Amb l’aplicació d’aquestes 7 estratègies s’aconsegueix: a) Començar a desplegar la República, element clau per al reconeixement internacional. b) Desenvolupar un model polític, econòmic i social propi, allunyat del «cortijo corrupte», cosa que permet ampliar i acumular forces al moviment independentista. c) Redoblar els esforços perquè augmenti la pressió internacional davant la negativa de l’Estat a negociar res. d) Crear pressió interna en el si del règim del 78, a través d’una davallada important dels beneficis i clients de l’IBEX-35. e) Resistir els embats i limitacions pressupostàries que l’Estat pugui aplicar sobre estructures bàsiques en el desplegament de la República.

A banda aquestes estratègies que poden posar l’Estat contra les cordes, cal que tinguem present que el BCE ja li ha anunciat un tancament de l’aixeta, fet que limitarà enormement el seu marge de maniobra i la seva capacitat d’influència dins la UE als pròxims mesos. Posem-nos en el cas hipotètic que ni el desplegament efectiu de la República ni les gestions del Govern a l’exterior aconsegueixen cap reconeixement internacional. Posem-nos en el cas hipotètic que ni l’augment de la pressió internacional, ni de la pressió interna de part de les empreses del règim, ni el desprestigi internacional, ni els problemes de liquiditat de l’Estat, ni la reducció de la seva capacitat d’influència, ni les possibles sentències condemnatòries per part de tribunals internacionals no aconsegueixen fer seure l’Estat a negociar. La simple aplicació d’aquestes estratègies ja aporten fets positius a la societat catalana, sobretot el desenvolupament d’un model econòmic, financer i social més just i solidari. Haurem avançat en el desplegament de la República, ampliat la base social i ens trobarem davant d’un Estat més debilitat.

Idea 8. Si cap de les estratègies anteriorment exposades aconsegueix cap reconeixement internacional ni fer seure a negociar a ningú, encara ens quedarà una última estratègia: la que probablement s’havia d’haver implementat a partir del 27 d’octubre, però que ara podrem portar a terme en millors condicions. Es tracta de paralitzar l’economia, vaga general indefinida i bloqueig del país. El 3 d’octubre es va comprovar que no es necessiten els sindicats majoritaris per fer-ho. Els tres primers dies d’octubre vam descobrir que per molts mitjans i violència que hi posin ells, cap estat no estarà mai preparat per aturar una acció de desobediència popular massiva. Bloquejant infraestructures bàsiques i amb una part del sector públic i privat aturat durant una setmana, n’hi ha prou per noquejar l’economia espanyola i europea, i fer seure a negociar qualsevol estat del món occidental per poderós que sigui.

Espacio original de la publicación:

http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/-/1326440-idees-per-fer-efectiva-la-republica.html?utm_source=facebook&utm_medium=botons&utm_campaign=com_epanoticies